Ubicació i contacte

El tècnic responsable és en  Antonio Busquets (ext.173387), els equips es troben situats en el "Laboratori de microscòpia D0" a la planta baixa dels SCT.

Tècnica

La microscòpia òptica ens permet conèixer la microestructura de mostres biològicas i inorgàniques mitjançant la interacció amb un feix de  llum (fotons).
Els augments en MO venen donats pel producte del la magnificació dels oculars amb la de les lents-objectius.
Per veure les imatges d’aquesta interacció es fa ús dels microscopis òptics
El microscopi òptic comú està conformat per tres sistemes:

• El sistema mecànic està constituït per una sèrie de peces en les que van instal•lades les lents, que permeten el moviment per l'enfocament. I una pletina on es col•loca la mostra.
• El sistema òptic comprèn un conjunt de lents, disposades de tal manera que produeixen l'augment de les imatges que s'observen a través d'elles.
• El sistema d'il•luminació comprèn les parts del microscopi que reflecteixen, transmeten i regulen la quantitat de llum necessària per efectuar l'observació a través del microscopi.Quna fem ús de la llum incident o reflexada de forma directa utilitze MO de Camp Clar.

El mètode de visualització de Camp Fosc utilitza un feix enfocat de llum molt intensa en forma d'un con buit concentrat sobre l'espècimen. L'objecte il•luminat dispersa la llum i es fa així visible contra el fons fosc que té al darrere, com les partícules de pols il•luminades per un raig de sol que es cola en una habitació tancada. Per això les porcions transparents de l'espècimen queden fosques, mentre que les superfícies i partícules es veuen brillants, per la llum que reben i dispersen en totes les direccions. Aquesta forma d'il•luminació s'utilitza per analitzar elements biològics transparents i sense pigment, invisibles amb il•luminació normal. També és molt utilitzat en l'observació de mostres metal•logràficas (metàl•ques o no) per a l'observació de detalls en superfícies amb alta reflectància
El sistema de visualització de Contrast de Fases permet observar cèl•lules sense “acolorir”i resulta especialment útil per cèl•lules vives. Aquest aprofita les petites diferències dels índexs de refracció en les diferents parts d'una cèl•lula i en diferents parts d'una mostra de teixit. La llum que passa per regions de major índex de refracció experimenta una deflexió i queda fora de fase respecte al feix principal d'ones de llum que van passar la mostra. A més junta unes altres longituds d'ona fora de fase per mitjà d'una sèrie d'anells òptics de l'objectiu i del condensador, i llavors anul•la l'amplitud de la porció fora de fase inicial del feix de llum i produeix un contrast d'utilitat per a la obtenció de l’imatge. Les parts fosques de la imatge corresponen a les porcions denses del espècimen; les parts clares de la imatge corresponen a porcions menys denses. Per tant aquests microscopis s'utilitzen per observar cèl•lules vives, cultius cel•lulars, plancton marí i d’aigües dolces, teixits vius i talls semifins no acolorits. Dues modificacions del microscopi de fase són el microscopi d'interferència i el microscopi d'interferència diferencial.
Els microscopis amb llum polaritzada són microscopis als quals se'ls han afegit dos polaritzadors (un entre el condensador i la mostra i l'altre entre la mostra i l'observador), el material és un cristall de quars i un cristall de Nicol deixant passar únicament la llum que vibra en un únic pla (llum polaritzada). Alguns compostos inorgànics responen a l'efecte de la llum, aquests tenen un alt grau d'orientació cristal·lina(substàncies anisòtrops), que fa que la llum que el travessa pugui fer-ho en determinats plans vibratoris atòmics. El prisma de Nicol permet el pas de llum en un sol pla, així el quars gira la posició de polarització, facilitant la identificació de substàncies que extingeixen la llum. Al fenomen d'extinció de llum causat per aquests plans atòmics i orientacions moleculars s'anomena birefringència. Aquest tipus de microscopi s'usa per poder identificar millor substàncies cristal•lines o fibroses (com el citoesquelet), substància amiloide, asbest, col•lagen, cristalls de urats, queratina, sílice, i altres d'origen exogen. I en materials metàl•lics i inorgànics diferents direccions de cristal•lització.

Si canviem el espectre de llum visible per el rang del infraroig o del ultraviolat farem ús dels microscopis d'IR o fluorescència.

Equipament

Als SCT disposem d'un microscopi òptic, Olympus BX60, mixte: transmissió-reflexió, camp clar, camp fosc i amb llum polaritzada en modus de transmissió, i  un sistema d'adquisició d'imatges digital, càmera Motic 3. També disposem d'accesoris per acoblar diferents càmeras digitals.

També disposem d'un microscopi òptic invertit (preparat per observar cultius cel·lulars, plancton, mostres d'aigües...) de camp clar i amb contrast d'nterferència, i el mateix sistema d'aquisició digital. És un Zeiss Axiovert 100 .

 També disposem d'un MO Leitz.